Pak choi, variedad de col china de hojas verdes, oscuras, carnosas y lisas que se agrupan en torno a su tallo blanquecino que no es muy largo. Es rica en vitamina A, C y K. Es un cultivo tradicional de China y Japón, extendido por Europa con buenos resultados.

Mini pak choi, verdura oriental de la família de les cols, similar al Pak choi però més petita, de fulles arrugades verd fosques i tiges curtes, gruixudes i blanques. El seu sabor és semblant a el de la bleda.

 Kan choi (api xinès), api de mida més petita que l'europeu i caracteritzat pel seu sabor i aroma suau.

Kou choi (Xives), planta amb  sabor y aroma a all .

Tong ho, crisantem comestible de fulla arrodonida, ampla i gruixuda. Utilitzat com a herba medicinal i com vegetal a la cuina. Les fulles i les tiges tenen una textura lleugerament suculenta i un sabor distintiu i agradable però no fort. S'utilitza principalment per a sopes.

Bai cai mini, verdura de la família de la col, es pot menjar crua en amanida o cuinada.

Heung moll (citronela), planta herbàcia amb suau aroma a llimona imprescindible en molts plats de la cuina asiàtica

Po choi (espinac xinés), espinacs de sabor i aroma suau, es cuina com qualsevol espinac comú, encara que és especialment apta per a usar en saltats de verdura.

Da bai cai, (col xinesa) hortalissa que comença poc a poc a difondre per tots els continents, encara que és un cultiu molt conegut i consumit a Àsia. Es poden consumir de diverses formes, tant crues com cuinades en sopes o estofats. Són una font apreciable de vitamines i minerals. A més, són un aliment baix en calories i ric en fibra.

Heung choi (coriandre ), planta semblant en aspecte a el julivert, però de sabor i aroma completament diferents. Totes les parts de la planta són comestibles, però generalment s'usen les fulles fresques.